viernes, 15 de marzo de 2013

Estudi de cas, similar al de la Susana.

Aquesta activitat m'ha permés fer memòria i tornar temps enrere per tal de trobar algun cas o succés similiar al Cas de la Susana treballat a classe, és a dir, recordar una situació conflictiva i la meva actuació per resoldre-la. 

A l'escola bressol on vaig realitzar les pràctiques del CFGS un infant va portar de casa seva un ninot molt gran per jugar, tot i que no està permés portar joguines de casa, la mestra l'hi va deixar ja que aquest infant és un nen molt insegur i els objectes personals li ajuden a sentir-se millor. Al principi el nen va mostrar satisfet a tots els seus companys i companyes el seu ninot, tot i que la situació va esdevindre delicada quan els infants li demaven la joguina per jugar ells tambè, l'infant va reaccionar malament i posant-se violent no va volver prestar-la a ningú, fins i tot va empènyer als infants que es volien acostar per veure la joguia o per intentar agafar-la. 

Jo al principi no sabia com reaccionar, i després de donar-li un petit cop de volta al cap vaig parlar amb l'infant de la joguina i li vaig dir que no passava res si la deixava als companys, i que podrien jugar junts i s'ho passarien més bé que jugant separats i enfadats. Tot i que l'infant no ho va entendre, ja que a aquestes edats tenen molt fort l'egocentrisme i "l'egoisme" per dir-ho d'alguna manera, per tant la mestra el va convencre per guardar la joguina i tornar-se'la a la sortida de l'escola.

Preguntes que hem plantejo gràcies a la reflexió del succés: 

- Eliminant l'objecte, s'elimina el problema? 
- Es convenient prohibir l'entrada de joguines dels infants a classe? Sense excepcions? 
- Seria convenient deixar als infants més estona per intentar que ells sols resolin el problema? (abans que arribin a agressions)
- S'ha de treballar molt més el tema de "compartir"? 

Creences que pot tenier la mestra: 

- No aprofita les oportunitats de l'aula per treballar la cooperació i el joc compartit. (penso que potser aquella situació no era l'ideonea per treballar aquest joc compartit). 
- Prefereix eliminar el problema abans que vagi a pitjor, sense haber tractar de trobar alternatives.



Les diferents competències que he treballat fent aquesta activitat són:



2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Ja que per fer la reflexió he hagut de pensar en quines són les creences que pot tenir la mestra en relació a la situació, i com resol el conflicte.


4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació. He creat la meva hipòtesi sobre perquè crec que la mestra ha actuat aixi, i he pensat com hagués actuat jo d'haver sigut la mestra.
Ja 

miércoles, 13 de marzo de 2013

El DAFO i les meves competències


ACTIVITAT: Reflexionar: ara que hem analitzat el context amb ajuda del DAFO, com pens treballar les meves competències en aquest context? Cal plantejar-se tasques/ estratègies per millorar o adquirir aquestes competències.


Durant el curs 2009/2010 vaig realitzar les meves pràctiques a una escola bressol de Barcelona, al barri de Sant Martí, a Sant Adrià del Besos, 
Allà vaig poder viure experiències molt interessants vers l'educaciò, ja que vaig estar redejada d'uns/es mestres estupendes i sobretot, molt competents. 

Llavors, recordant aquells dies, he realitzat el DAFO d'aquest centre. El DAFO consta d'una tècnica per mirar el centre educatiu, veure les seves debilitats i fortalesses internes, i les possibles amenaçes i oportunitats externes del context. 



En quant a les DEBILITATS, la principal és la barrera lingüística i cultura que existeix al centre, la zona de  Sant Adrià del Besos està composta per molta gent immigrant que encara no parla suficient castellà o català i tot i que desde l'escola es promouen politiques de comunicació i diàleg, jo vaig poder comprovar el problema no resolt que comporta la diferència de llengua. Per millorar aquesta carència proposaria les "mares pont", és a dir, mares que parlin els dos idiomes majoritaris, i que facin d'intermediaries entre la resta. També hi han AMENAÇES considerables, com ara el baix nivell econòmic de les families i la marginació social d'alguns col·lectius que conformen els habitants de la zona, des de l'escola aquest fet es treballa fent col·laborar a totes les families i fent-les sentir iguals a totes. 


Aquest punt feble anteriorment citat, també té una part positiva, una OPORTUNITAT, ja que otorga una riquessa multicultural a la zona que es pot aprofitar per treballar amb els infants gran quantitat d'aprenentatges enriquidors i significatius. Altre oportunitat que ofereix la zona és que tot i ser una zona centrita molt propera al centre de Barcelona, compta amb grans zones de verd, cosa que permet a l'escola un contacte directe amb la natura, i totes les oportunitats d'aprenentatges que això suposa. 

En quant a les FORTALESSES el centre en té moltes, ja que és petit i tota la comunitat educativa en forma part activa d'aquest, tant les mestres com el personal no docent col·laboren per fer del dia a dia de l'escola quelcom agradable i familiar, a més, les instal·lacions son veritablement positives i inviten al joc i a la descoberta dels infants. 


Les competències que he treballat amb aquesta entrada són: 


1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Penso que durant tota l'entrada parlo d'una bona pràctica professional, les carències que poden anar sorgint, i possiles manera de solucionar-les.

2.6. Argumenta el que ha fet i per què. Crec que he fonamentat bé les meves conclusions.

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre. 

3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre. Ja que aporto pensaments crítics envers l'organització del centre.


martes, 5 de marzo de 2013

La experiència d'una observació

La meva observació esta contextualitzada al Centre d'Educació Infantil i Primària s'Olivera, a Eivissa, durant una sessió de psicomotricitat.


Arribem a la sala de psicomotricitat, que en aquest cas, és el gimnàs. La mestra els hi dona la consigna de seure al cercle i treure’s les sabates, seguidament posar-se els mitjos de psicomotricitat. La mestra i la mestra de suport ajuden a aquells infants que tenen menys autonomia a l’hora de dur a terme aquesta activitat.

El nen que nosaltres observem es diu Arnau, veiem que es troba assegut al terra a la rotllana, i aquest no es posa mitjons de psicomotricitat, les mestres tampoc li diuen res.
A l’assemblea inicial la mestra ens presenta, i cadascuna de nosaltres diu el seu nom, elles fan lo mateix, i els infants també.

Els infants esmenten les normes de psicomotricitat amb l’ajuda de les mestres, entre d’altres diuen: “No mossegar, no escopir, no pegar ni molestar, no espatllar les construccions dels companys”,...   
També fan un recordatori conjunt d’aquelles coses que si és poden fer dins la sala: “córrer, saltar, estimar, fer massatges, cridar, saltar, fer construccions, disfressar-se,...”     
L’Arnau contesta amb alegria a les preguntes que fan les mestres vers el que es pot fer i el que no.
El moment d’expressivitat motriu comença amb els infants posant-se davant la gran construcció i preparats per a llençar-la, l’Arnau esta situat al mig dels seus companys, i mentre la mestra de suport fa el compte enrere, aquest fa moviments a l’aire imaginant-se com llençarà la construcció, quan es l’hora de córrer i llençar la construcció l’Arnau surt corrent, però els seus companys s’han avançat i a ell li queda poc per llençar, tot i això tomba materials i es deixa caure damunt d’ells.  

Intenta pujar damunt una construcció en forma de torre, però se li cau al damunt quedant sota els diferents materials. Seguidament s’arrossega damunt els matalassos reptant, també segueix intentant pujar als matalassos. Quan es troba amb uns companys i junts fan una construcció amb els matalassos i l’Arnau es fica dins.

Amb la incorporació d’un nou material per a els infants, uns túnels de colors, es crea expectació i tots volen entrar i jugar, l’Arnau també, s’està uns segons esperant que arribi el seu torn per entrar però es cansa d’esperar i marxa cap a les espatlleres, s’enfila amunt i es llença als matalassos que es troben situats a sota, repeteix aquesta acció varies vegades, fins que es puja al potro i es llença, aquestes dues accions les varia i repeteix durant un temps.
Passa del potro a les espatlleres passant per un banc fent equilibri fins arribar a aquestes, que es quan es torna a llençar al matalàs. Queda tombat cap amunt i aixeca les cames.
Ara observa als seus companys saltant dins un petit trampolí, i es disposa a saltar ell també. A continuació torna a pujar a les espatlleres, i des de d’alt observa als seus companys fins que es llença i salta damunt el matalàs. 

L’Arnau corre per la sala i agafa cubs de material tou i els llença, i torna a pujar a les espatlleres i es llença, llavors para a observar als seus companys, i imita el seu joc.
Va corrent fins on es troba la mestra de suport, però un cop hi arriba al lloc es torna i juga amb matalassos, salta damunt d’ells, llença materials tous,.. un  company l’abraça i ell el rebutja.
Un parella de companys es troba damunt del matalàs gran jugant a “lluita”, l’Arnau participa del joc però majoritàriament observa i després actua. Dona petades i aplaudeix el joc dels seus companys. Segueix als companys i els hi dona una abraçada. Tornen a jugar a “lluita”, i l’Arnau manté les seves accions com abans, interactua però sense acostar-se massa, adopta un rol més d’observador.
Llavors és quan la mestra dona la consigna “2 minuts i recollim”. 

L’Arnau està estirat de cap per damunt sobre un matalàs donant patades a l’aire i a l’hora observant als companys.
A l’ordre de recollir, ell casi no en fa cas i continua movent-se per la sala, es mostra dispers, agafa coses amb l’aparent intenció de recollir per a la meitat del camí les torna a deixar al terra.
Es fica dins del túnel en comptes de recollir, també corre i salta, fins que es troba amb una companya i la persegueix, i juguen mentre els altres companys recullen.
Finalment es dirigeix a posar-se les sabates.

La mestra els hi explica que ara faran un dibuix d’allò que hagin fet durant el moment d’expressivitat motora, dona idees als infants.

L’Arnau espera el seu torn per obtenir el paper i retolador, fins que no aguanta més i s’avança per agafar ell mateix els materials. Amb els materials ja a la mà es dirigeix a un racó de la sala, es posa de bocaterrosa i comença a dibuixar, mostra una pinça correcta i dibuixa amb ganes. No vol explicar que està dibuixant , tot i que al final l’escolto com li diu a una companya que està dibuixant un cocodrilo, escriu el  seu nom tot i que encara no en fa ús de l’escriptura convencional, aparentment es troba a la fase no diferenciada.

Estreny amb tanta força el retolador damunt el paper que fins i tot trenca un mica el full, a continuació s’aixeca tres cop a canviar de color de retolador. Mentre continua dibuixant una nena li parla i ell diu “AH MI PAPEL”. Torna a posar el seu nom quan la mestra s’ho demana, i li diu que al seu dibuix a fet “A SALTAR”. A la pregunta de la mestra si ja ha acabat el dibuix l’Arnau contesta que no, que encara no. Passat dos minuts li entrega el dibuix i tots seuen a la rotllana per acomiadar-se, canten una cançó, i llavors es quan arriben els seus pares per recollir-los, un a un van sortint segons la mestra els hi vagi cridant.    


Les competències que he treballat amb aquesta entrada són:

1.3.  Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

2.5. Recull dubtes i dilemes