La experiència d'una observació

La meva observació esta contextualitzada al Centre d'Educació Infantil i Primària s'Olivera, a Eivissa, durant una sessió de psicomotricitat.

Arribem a la sala de psicomotricitat, que en aquest cas, és el gimnàs. La mestra els hi dona la consigna de seure al cercle i treure’s les sabates, seguidament posar-se els mitjos de psicomotricitat. La mestra i la mestra de suport ajuden a aquells infants que tenen menys autonomia a l’hora de dur a terme aquesta activitat.

El nen que nosaltres observem es diu Arnau, veiem que es troba assegut al terra a la rotllana, i aquest no es posa mitjons de psicomotricitat, les mestres tampoc li diuen res.

A l’assemblea inicial la mestra ens presenta, i cadascuna de nosaltres diu el seu nom, elles fan lo mateix, i els infants també.

Els infants esmenten les normes de psicomotricitat amb l’ajuda de les mestres, entre d’altres diuen: “No mossegar, no escopir, no pegar ni molestar, no espatllar les construccions dels companys”,...   

També fan un recordatori conjunt d’aquelles coses que si és poden fer dins la sala: “córrer, saltar, estimar, fer massatges, cridar, saltar, fer construccions, disfressar-se,...”     

L’Arnau contesta amb alegria a les preguntes que fan les mestres vers el que es pot fer i el que no.

El moment d’expressivitat motriu comença amb els infants posant-se davant la gran construcció i preparats per a llençar-la, l’Arnau esta situat al mig dels seus companys, i mentre la mestra de suport fa el compte enrere, aquest fa moviments a l’aire imaginant-se com llençarà la construcció, quan es l’hora de córrer i llençar la construcció l’Arnau surt corrent, però els seus companys s’han avançat i a ell li queda poc per llençar, tot i això tomba materials i es deixa caure damunt d’ells.  

Intenta pujar damunt una construcció en forma de torre, però se li cau al damunt quedant sota els diferents materials. Seguidament s’arrossega damunt els matalassos reptant, també segueix intentant pujar als matalassos. Quan es troba amb uns companys i junts fan una construcció amb els matalassos i l’Arnau es fica dins.

Amb la incorporació d’un nou material per a els infants, uns túnels de colors, es crea expectació i tots volen entrar i jugar, l’Arnau també, s’està uns segons esperant que arribi el seu torn per entrar però es cansa d’esperar i marxa cap a les espatlleres, s’enfila amunt i es llença als matalassos que es troben situats a sota, repeteix aquesta acció varies vegades, fins que es puja al potro i es llença, aquestes dues accions les varia i repeteix durant un temps.

Passa del potro a les espatlleres passant per un banc fent equilibri fins arribar a aquestes, que es quan es torna a llençar al matalàs. Queda tombat cap amunt i aixeca les cames.

Ara observa als seus companys saltant dins un petit trampolí, i es disposa a saltar ell també. A continuació torna a pujar a les espatlleres, i des de d’alt observa als seus companys fins que es llença i salta damunt el matalàs. 

L’Arnau corre per la sala i agafa cubs de material tou i els llença, i torna a pujar a les espatlleres i es llença, llavors para a observar als seus companys, i imita el seu joc.

Va corrent fins on es troba la mestra de suport, però un cop hi arriba al lloc es torna i juga amb matalassos, salta damunt d’ells, llença materials tous,.. un  company l’abraça i ell el rebutja.

Un parella de companys es troba damunt del matalàs gran jugant a “lluita”, l’Arnau participa del joc però majoritàriament observa i després actua. Dona petades i aplaudeix el joc dels seus companys. Segueix als companys i els hi dona una abraçada. Tornen a jugar a “lluita”, i l’Arnau manté les seves accions com abans, interactua però sense acostar-se massa, adopta un rol més d’observador.

Llavors és quan la mestra dona la consigna “2 minuts i recollim”. 

L’Arnau està estirat de cap per damunt sobre un matalàs donant patades a l’aire i a l’hora observant als companys.

A l’ordre de recollir, ell casi no en fa cas i continua movent-se per la sala, es mostra dispers, agafa coses amb l’aparent intenció de recollir per a la meitat del camí les torna a deixar al terra.

Es fica dins del túnel en comptes de recollir, també corre i salta, fins que es troba amb una companya i la persegueix, i juguen mentre els altres companys recullen.

Finalment es dirigeix a posar-se les sabates.

La mestra els hi explica que ara faran un dibuix d’allò que hagin fet durant el moment d’expressivitat motora, dona idees als infants.

L’Arnau espera el seu torn per obtenir el paper i retolador, fins que no aguanta més i s’avança per agafar ell mateix els materials. Amb els materials ja a la mà es dirigeix a un racó de la sala, es posa de bocaterrosa i comença a dibuixar, mostra una pinça correcta i dibuixa amb ganes. No vol explicar que està dibuixant , tot i que al final l’escolto com li diu a una companya que està dibuixant un cocodrilo, escriu el  seu nom tot i que encara no en fa ús de l’escriptura convencional, aparentment es troba a la fase no diferenciada.

Estreny amb tanta força el retolador damunt el paper que fins i tot trenca un mica el full, a continuació s’aixeca tres cop a canviar de color de retolador. Mentre continua dibuixant una nena li parla i ell diu “AH MI PAPEL”. Torna a posar el seu nom quan la mestra s’ho demana, i li diu que al seu dibuix a fet “A SALTAR”. A la pregunta de la mestra si ja ha acabat el dibuix l’Arnau contesta que no, que encara no. Passat dos minuts li entrega el dibuix i tots seuen a la rotllana per acomiadar-se, canten una cançó, i llavors es quan arriben els seus pares per recollir-los, un a un van sortint segons la mestra els hi vagi cridant.    

Les competències que he treballat amb aquesta entrada són:

1.3.  Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

2.5. Recull dubtes i dilemes